Empieza la 9ª Temporada de Cuenta Cuentos en el Café Duende con un gran cambio. Los miércoles dejan de ser noches de cuentos para pasar el relevo a "las tardes del domingo a las 20'00". Empezamos este domingo 28 de Septiembre a las 20'00 , donde como viene siendo habitual nos juntaremos la mayoría de narradores/as para dar comienzo a esta nueva etapa de CUENTA CUENTOS EN EL CAFÉ DEL DUENDE (C/ Turia, 62, Valencia).
Pero, para explicaros este cambio os dejo con la homilía de uno de los padres fundadores de nuestra congregación de mentirosos y caricatos, el padre Domingo:
Hola amiguets i amiguetes:
La vida es transformació, canvi, evolució. Qui no es mou es mor. Des del primer gran canvi que és el naixement fins al darrer que serŕ la mort, al llarg del temps tots hem fet algun canvi important a la nostra existčncia, hi ha qui ha canviat de ciutat o fins i tot de país i de cultura, hi ha qui ha canviat la llengua en la que s’expressa i sent, hi ha qui ha canviat de treball, qui ha canviat d’amors, qui ha canviat de look, qui ha canviat parts del seu cos, qui ha canviat la seua ideologia, qui ha canviat les amistats, qui ha canviat de religió o creences...
Els motius que ens duen a modificar tan brutalment la suposada estabilitat són ben diferents, hi ha qui canvia per una necessitat fisiolňgica, per una malaltia, per curiositat, per moda, per diners, per incompatibilitat, per política, per plaer...
En fi, siga com siga, de tant en tant cal algun gran canvi a la vida, a les costums, d’habituds i ningú n’estŕ exempt. Fins i tot el Café del Duende que des de fa 8 o 10 anys ens venia omplint l’espai cultural i social dels dimecres per la nit, canvia aquest esdeveniment als diumenges a les 20.00 h.
Perň també podeu ser testimonis del Primer Diumenge Cultural del duende i a més a més gratis, perque aquest diumenge 28 de setembre a les 20.00 h. comença la temporada dels narradors i narradores, que com sabeu sempre ens sorprčn per una cosa o una altra, i en aquesta ocasió veurem als contadors per primera vegada sense que hagen “sopat” abans, quč faran?, quč contaran en aquest nou estat de sobrietat?
Així que ens veiem, i no sols als habituals, sinó també als que matineu, als que teniu obligacions familiars, als que no eixiu de nit, als que no sabeu quč fer el diumenge per la vesprada,... i a tots i totes que us agrada escoltar histňries.
El dijous, el divendres i el dissabte ja us apanyeu vosaltres solets i soletes, val?
(Extracto de la homilía del padre Domingo Chinchilla a los liliputienses)
D'un correu que ens envia Domingo Chinchilla per a invitar-nos el proper dimecres 24 de setembre a les 23:00 hores al Café del Duende.
Hola amiguets i amiguetes,
El temps passa i tot evoluciona i cal assolir les conseqüències, els efectes que el temps i els nostres hàbits han anat generant fins a modelar el nostre present físic i espiritual. I també és precís adonar-se’n de tot allò que possiblement ja no farem en aquesta vida, com guanyar una medalla olímpica o ser “niño prodigio” o perdre la virginitat...
És per això potser que comence a considerar la qüestió de que cantar no serà el meu futur professional (ja sé que vosaltres ho sabeu des de fa tant de temps...) així com que actuar és un plaer, però també cansa, igual que altres plaers, en el sentit físic no en l’emocional.
Un dia parlant amb una amiga d’aquestes coses va sorgir una oportunitat: ella volia, desitjava cantar i també actuar (no diré els seus motius per la llei aquesta de la privacitat, només puc dir-ho de paraula parlada i no en públic). La cosa era perfecta, jo podia fer alguna cosaescènica amb cançons i sense l’obligació d’actuar o la pressió de que no et faça mal la gola o avui no tinc ganes, etc... I ella podia satisfer les seues necessitats evolutives i fer un espectacle i cantar en públic. Així que vam signar aquest compromís sobre el mostrador de la gasolinera on ens van trobar casualment, mentre fèiem la compra salvadora de diumenge a poqueta nit, i començarem, com si res, a parlar de la vida i les oportunitats que hem deixat anar.
El resultat de tanta coincidència i casualitat es diu “Canciones Pervertidas por Pepa Néquez” i el podreu veure el proper dimecres, tot estrenant la tardor, dia 24 de setembre,a les 23 h. al Cafè del Duende (c/ Túria, València).
Així que ànim!, ja veieu, no tot està perdut, a vegades en el moment més inesperat tot (o bé quasi tot) pot tornar ser possible o com ens va cantar Sisa “qualsevol nit pot sortir el sol” (veus, aquesta cançó si es desafina un poquet no passa res).
Ojo! Cambios de última hora!!! Este miércoles no habrá actuación y para el próximo día 17 habrá música brasileña a las 23:15 h. como siempre.
Ah! Estad atentos chicos y chicas del lugar porque el día de los cuentacuentos está cambiando al "Domingo de cuentos" que empezará el próximo 28 de septiembre.
Os ponemos algo de información sobre el grupo y enlaces a sus páginas (como no están en TAIZE) que seguro os interesarán. Y sobre todo escuchad la música. Estar informado y ayudar a que el público lo esté es el mejor camino para el éxito de cualquier propuesta cultural. No dejes de clicar y poner los altavoces. Nos vemos!!!
TAIZE es un dúo de Salvador de Bahía, Brasil, residente en España desde el 2001. Su música singular, una mezcla de los ritmos del Nordeste brasileño con el funk y el pop-rock, después de ser escuchada en importantes Festivales y salas de España, llega al cine. En 2006 el grupo sale finalista del casting realizado en todo el país, recibiendo la invitación para participar en la película “La carta esférica”, del director español Imanol Uribe.
retomamos nuestras noches de miércoles, comenzamos con LLuís Vicent i Banyuls, músico y poeta. Cantautor de sus propias composiciones,en su blog se define así:
"...intente transmetre intel·ligències i sentits, ment i sentiments, amb una relació incestuosa entre música i poesia i, també una filosofia de vida personal i canviant mutable i inmigrant, arrelada al poble, que és d'on provinc i bec..."
Bueno el miércoles 3 de septiembre a las 23:15h en el Café de Duende.
Al lector se le llenaron los ojos de lágrimas, y una voz cariñosa le susurró al oido. -¿Por qué lloras, si todo en este libro es de mentira? Y el respondió : -Lo sé, pero lo que yo siento es de verdad.
No es decanta per la increpació grandiloqüent: s'estima més la denúncia concisa, la descripció nominal, la reticència òbvia, i les practica amb una malícia tècnicament eficaç. Ho fa, de més a més, a partir de plantejaments concrets, quasi anecdòtics, i amb això la maniobra esdevé subtilment explosiva.
Entrades
.JPG)
