diumenge, de setembre 21

Canciones pervertidas por Pepa Néquez

D'un correu que ens envia Domingo Chinchilla per a invitar-nos el proper dimecres 24 de setembre a les 23:00 hores al Café del Duende.


Hola amiguets i amiguetes,

El temps passa i tot evoluciona i cal assolir les conseqüències, els efectes que el temps i els nostres hàbits han anat generant fins a modelar el nostre present físic i espiritual. I també és precís adonar-se’n de tot allò que possiblement ja no farem en aquesta vida, com guanyar una medalla olímpica o ser “niño prodigio” o perdre la virginitat...


És per això potser que comence a considerar la qüestió de que cantar no serà el meu futur professional (ja sé que vosaltres ho sabeu des de fa tant de temps...) així com que actuar és un plaer, però també cansa, igual que altres plaers, en el sentit físic no en l’emocional.


Un dia parlant amb una amiga d’aquestes coses va sorgir una oportunitat: ella volia, desitjava cantar i també actuar (no diré els seus motius per la llei aquesta de la privacitat, només puc dir-ho de paraula parlada i no en públic). La cosa era perfecta, jo podia fer alguna cosa escènica amb cançons i sense l’obligació d’actuar o la pressió de que no et faça mal la gola o avui no tinc ganes, etc... I ella podia satisfer les seues necessitats evolutives i fer un espectacle i cantar en públic. Així que vam signar aquest compromís sobre el mostrador de la gasolinera on ens van trobar casualment, mentre fèiem la compra salvadora de diumenge a poqueta nit, i començarem, com si res, a parlar de la vida i les oportunitats que hem deixat anar.


El resultat de tanta coincidència i casualitat es diu “Canciones Pervertidas por Pepa Néquez” i el podreu veure el proper dimecres, tot estrenant la tardor, dia 24 de setembre, a les 23 h. al Cafè del Duende (c/ Túria, València).


Així que ànim!, ja veieu, no tot està perdut, a vegades en el moment més inesperat tot (o bé quasi tot) pot tornar ser possible o com ens va cantar Sisa “qualsevol nit pot sortir el sol” (veus, aquesta cançó si es desafina un poquet no passa res).

1 comentari:

Antoni Navarro ha dit...

Toda una noche de narración oral al estil Cabaret. Estas “Canciones Pervertidas" de Pepa Néquez ha sido todo un descubrimiento:
- Ritmo narrativo bien tensado con sorpresas incluidas al final de la actuación.
- Multiplicidad de voces en el mejor estilo del cabaret (el yo narrativo se iba entrelazando con las historias de las canciones.
- El motivo de las canciones infantiles-pervertidas de repenté se convirtió en un juego de muñecas rusas que arrancó muchas sonrisas por la ironia, y otras tantas complicidades con una "show woman" que se presentaba ante el público auténtica.