Carlos Alba: cellero 2

Amiguets i amiguetes:

Un dels plaers dels que podem gaudir és el de fer un descobriment, el fet de trobar quelcom de nou. És per això, potser, que l’esser humà sempre ha anant cercant nous horitzons amb més o menys encert en funció de la tenacitat, l’inversió i també l’atzar que hi juga un paper fonamental en el fet de trobar alguna cosa per primera vegada: un continent descobert quan es cercava una drecera per fer el camí més curt per anar a per espècies; una llei universal trobada en caure una poma sobre el cap d’un pensador; esbrinar un fet físic tot prenent un bany i exclamar amb força Eureka!, paraula associada per a sempre amb l’experiència de descobrir quelcom de nou...

I tot i que ens alegren aquests grans descobriments, no són comparables amb l’experiència de fer una troballa personal a la nostra vida, un fet que potser no canviarà el rumb de la humanitat, però que farcirà de goig la nostra existència: aquell baret casolà on es menja com a casa tant pel sabor com pel tracte, el caminet d’aquell bosc ple de silenci i de clarors, les sabates que malgrat ser tan barates encara les podem fer servir després de tants anys...

Cellero asturiano

Doncs vull compartir amb vosaltres una d’aquestes troballes petites, que em va fer exclamar un Eureka íntim, en veu baixa, en conèixer un personatge asturià: El Cellero (que no té res a veure amb la paraula celler). Un individu que només parlava en asturià (no bable que li senta molt mal que al seu idioma li hagen posat aquest adjectiu) i que sabia infinites històries, anècdotes, cantarelles, etc... tot en asturià de debò i que curiosament s’entén perfectament. Si voleu vos el presentaré el proper diumenge 16 de gener a les 20h. al cafè del duende on explicaré els detalls de com el vaig trobar i com he aconseguit que ens visite.

Descobrir és joiós i compartir-ho la felicitat (frase sense autor conegut i per tant no enregistrada encara)

Salut i troballes (invitació de Domingo Chinchilla)